El gènere influeix en la nostra manera de fer? I en la nostra manera de pensar? I en la nostra manera de ser? Les expectatives, les pràctiques i els rols influiran en la construcció de la nostra identitat o en la de les nostres filles i fills.

Sovint, es diu que hi ha algunes preferències de gènere que són innates, com jugar a pilota o amb cotxes o jugar amb nines o a "parlar", perquè detectem que a una determinada nena o nen, des de molt petits, tenen una certa preferència per alguns jocs i no altres.

La identitat de gènere es conforma des dels primers moments de la vida d'un infant, des de les primeres interaccions que es tenen amb aquest (inclús abans del seu naixement o arribada a la família, quan imaginem o parlem sobre com serà, què li agradarà o de quin color pintarem la seva habitació). Això no vol dir que la identitat de gènere sigui quelcom innat, biològic o genètic, sinó que quan interactuem amb els infants contribuïm en la construcció de la seva identitat de gènere. Ho fem a través de com parlem, de les expectatives que transmetem, de les activitats i jocs que fem amb ells, del que els diem (a través del llenguatge verbal i del no verbal), de com vesteixen, de les activitats que poden fer quan van vestits d'una manera o d'una altra, de quines expressions utilitzem quan els volem dir quelcom bonic, ... Sí, en gairebé totes les interaccions (nostres i del seu entorn diari) incorporem expectatives de gènere, que incidiran en la construcció de la seva identitat.

Transmissió d'expectatives de gènere

 

En els nens tendim a proposar-los activitats més mogudes, valorar la seva acció o la seva destresa física i intel·lectual. En les nenes, sovint, els proposem activitats vinculades amb el joc simbòlic i sense gran activitat física associada, valorem la seva actitud, la seva aparença física o la seva capacitat reflexiva.

Construcció de rols de gènere des de la petita infància

 

A través de les pràctiques familiars, també reproduïm molts rols de gènere, que influiran en com aquestes criatures es comportaran com a adultes, en les habilitats desenvoluparan i com mantindran un determinat sistema social.

Pràctiques familiars i construcció de rols de gènere

 

Les expectatives sobre com serà una determinada criatura també acostumen a estar lligades al gènere, i per tant, estem incidint en com poden pensar-se, què poden fer i què poden ser.

Expectatives de gènere i construcció de la identitat

 

Alguns d'aquests vídeos mostren experiments clàssics, però encara serveixen per fer-nos reflexionar sobre com les expectatives de gènere incideixen en la construcció de la identitat.

Actualment, algunes expectatives i rols de gènere han anat canviant, potser el color de la roba ja no marca tant el gènere, encara que si anem en una botiga de roba infantil i mirem els colors i la distribució de la roba encara ens sorprenem massa sovint com reprodueixen la segregació de gènere. A més, a partir de determinades edats (sobretot des de l'entrada a l'escola) es detecta molt més clarament la diferenciació per gènere: en la manera de vestir o pentinar-se, en els interessos, en les amistats, en els jocs, en les extraescolars, ... Juntament amb l'entrada a l'escola, les criatures es troben en una etapa en la que es potencia el desenvolupament de la construcció de la pròpia identitat i per tant, serà més evident.

Així, veiem com l'entorn social, més enllà de la família, també té un pes molt important. Cal doncs, fer una mirada global a la socialització, perquè per molt que a l'entorn familiar haguem treballat per reduir les diferències de gènere, aquestes poden acabar emergint.

Fa anys que estem treballant per combatre les diferències de gènere, no perquè no acceptem que podem ser diferents, sinó perquè creiem que en molts casos aquesta diferenciació implica posar barreres al desenvolupament de determinades habilitats i expectatives (tant a nenes com a nens). No obstant, hauríem de prendre de consciència que és molt difícil fer-ho des del binarisme de gènere que imposa el sistema, on s'espera una reproducció de pràctiques, rols i expectatives.

És per això, que si realment volem trencar amb totes aquestes barreres hem de començar a acompanyar a les criatures perquè puguin construir identitats de gènere no binàries, entenent que el gènere és un continu, i que construir identitats masculines o femenines ve acompanyat de tota una sèrie d'expectatives, rols i pràctiques associades i que no ens permeten construir-nos lliurement.

Construir identitats no binàries no es relaciona amb l'orientació sexual, només amb la identitat de gènere, concebent que aquesta és una construcció social, no és estàtica, ni és pot encasellar ni dividir en dues categories. No obstant, permet pensar també la pròpia sexualitat sense tabús. A més, en un context amb un augment de la transexualitat des de la infància permet reduir la pressió viscuda per moltes criatures que no senten que el gènere socialment assignat els correspongui.

Així, si volem acompanyar a les criatures perquè es desenvolupin i construeixin la seva identitat lliurement hem d'apostar per canviar la coeducació per una educació no binària. I nosaltres, com a persones adultes socialitzades en una societat patriarcal i bigenèrica hem de revisar com en el dia a dia reproduïm aquest binarisme de gènere i com influeix en el desenvolupament de les criatures del nostre entorn.